L'Enigma de la Cadena del Water del Bar do Pepiño

No sé què és el que em fascina del Bar do Pepiño. Seran els preus populars... O potser el genial pòster que presideix el local: Bertín Osborne amb els Manowar. En alguna època havia arribat a anar-hi deu vegades per setmana. Però ara des del setembre que no hi entrava.
-
- Home! Pero mira quen temos aquí! Henry The VIII, o que dixo que non volvería ao meu bar e mil parvadas máis. ¡El que mucho se despide, pocas ganas tiene de irse!
- Pepiño, apel·lo a la concòrdia i a l’humanista que portes dintre. Oblidem el passat. Fica’m un Four Rouses amb taronjada, please. Però amb poca taronjada, que ja saps que se’m fica malament.
-
Mentre bevurrejava el cubateta llegia en un diari local que ahir es va inaugurar la plaça de la vora. Es veu que el discurs d’un representant de l’ajuntament va causar sensació entre el públic. Per això la notícia reprodueix el text íntegre.
-
Estimades conciutadanes, estimats conciutadans, gilimèrdes tots plegats,
- Avui els de l’ajuntament inaugurem aquesta plaça que amb tanta palmereta ha quedat rotllo Abu Dhabi. I la inaugurem tot i que no l’hem feta nosaltres sinó uns obrers molt simpàtics amb els diners del Plan-E que ens ha donat el Govern Central. Esperem que la gaudiu amb salut!
- Aprofito l’avinentesa per a insistir-vos en que us seguirem pals a les rodes en forma de tributs locals, parquímetres i multes. I si no pagueu us perseguirem i us embargarem els modestos comptes corrents, béns i possessions. I si no ens en sortim segrestarem als vostres bambinos i els esclavitzarem. No teniu escapatòria. L’Era Fordiana ha començat!
- I ja que hi som us recordo que teniu el deure de reciclar. Cal que a les minúscules cuines de les vostres reduïdes llars separeu la merda en vidre, matèria orgànica, matèria inorgànica, plàstic, cartró, etc. I compte amb equivocar-vos de contenidor perquè seria letal. Hem contractat campions olímpics de tir apostats on menys us ho penseu. Seguiu estrictament l’Ordenança Municipal de Contenidors de Multicolors a l’hora de llençar la brossa no sigui que prengueu mal amb els franctiradors. Reciclareu?! Sí o sí?!
- Sou una banda de gilipuàs al servei del nostre municipalisme. I a qui no li agradi que es faci una cabana a la muntanya i se n’hi vagi a viure... A xafar caca de vaca i a sobreviure menjant rabo de toro. I parlant de rabo de toro: quin tros de rabo que em penja entre pota i pota. Si és que semblo un trípode!
- Que no res, que aquesta plaça que avui inaugurem fa força patxoca. És guatximolongui. Bones barbacoes hi farem quan arribi el bon temps. Que la gaudiu amb alegria!
-Abstret estava llegint quan he sentit des de l’altra punta de barra que el Senyor Palosanto es queixava.
-
- Collons rodons! Quina puta merda! No hi ha dret, joder! És injust! Mecagonlacalavera que m’aguanta! A prendre pel cul tot!
- Què et passa Palosanto?
- He demanat una fotuda cervesa i no caldo. Està calenta com un pipí!
- Non esaxeres carallo, que cha servín perfectamente.
-
No he pogut evitar de ficar-hi cullerada.
-
- Pepiño, a Extremadura poses una canya així i et peguen.
- E ti que éstásme contando? Fodido!
- Una vegada hi vaig estar i allí sí que saben servir birres. Sempre, absolutament sempre, ben fresquetes. I a més, amb cada consumició et regalen una tapa! Pren exemple Pepiño!
- A tapa do water vouche a dar!
- ???! De quina tapa de water m’estàs parlant?? Als pixadors només hi tens una tassa llisa i llasa. I no parlo de la cadena perquè no sóc una persona rancuniosa.
-
Fa uns anys aquest tema va suposar una gran enganxada entre el Pepiño i jo. En Corb de Cal Figa, que se n’anava a un concert de La Polla va furtar la cadena del water i se la va ficar pengim penjam dels pantalons. Al dia següent el Pepiño em va demanar els cordons de les Converse. Els hi vaig deixar tot i que no li acabava de veure la solta. I un mal dia vaig anar als pixadors i vaig reconèixer els meus cordons fent de cadena de la tassa del bar (de fet encara hi estan). Em vaig encarar al Pepiño i encara anava de boques i el graciós. Que si hi han dues classes de tontos: els que deixen les coses i els que les tornen. Que si el seu water no seria Grohendal però que la cadena era marca Converse... No segueixo amb el flash back perquè és una història per a oblidar.
-
- Eu sirvo as cervexas como dáme a gana. E a ti, Henry, ninguén obrígache a vir a este bar.
-
He xuclat amb la palleta el darrer que em quedava del cubateta. Teatralment he obert els braços i li he dit al Pepiño que m’abracés perquè ja no em tornaria a veure per allí mai més i he fotut el brillo. Pepiño cridava no sé què però jo ja no l’escoltava.
-
- Xa volverás, xa! Nunca digas De este agua no beberé ni Este cura no es mi padre!
-

Inhumana Pujada d’Impostos

-D'acord que no és Hollywood... però d'aquí a una puta merda...

-

La tragèdia s’ha consumat. El Peta Zeta se n’ha sortit amb la seva i ha aconseguit que s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat gràcies als vots de Koalizión Kanaria i d’uns bascos molt catxondos que es fan dir Zipote V. Total, que la fiscalitat pujarà d’una manera brutal.
-
I si no puc amb els impostos que tinc ara, per a què en vull més? Suplico que algú m’ho expliqui. I no em val que em vinguin amb que a la resta d’Europa l’IVA és més perquè això no és la República Federal Alemanya. Allà els salaris són tres vegades superiors. Conta-li al Hans de Dusseldorf o a la Helga d’Stuttgart que els hi apugen l’IVA que es quedaran tan amples. El Hans no s’estarà de seguir tunejant el seu Mercedes. La Helga encara que pagui la mantega més cara seguirà menjant-se-la a cullerades.
-
Per a solucionar la crisi econòmica el que s’hauria de fer és el que diu l’amic Thenthic: incrementar els sous un 20 %. Per exemple, arribes al cap de mes i et trobes que encara no t’has petat, jo que sé, uns 300 euros. Què fas? Te’n vas al BricoKing i et compres un trepant. I com tu tot quisqui. S’acabarien muntant milers de botigues de bricolatge i tothom tindria feina. I l’economia amb aquests negociets fluiria amb una bellesa fascinant. No sé, és més raonable això que fer puré a la penya a base d’impostos indirectes. No sé, opino jo. No cal tenir un màster d'ESADE per a veure-ho.

-
Quina merda. Hauré de començar a retallar despeses. No puc tornar a bevurrejar a l’elitista Cafeteria Versailles. L’altre dia em van clavar 8,70 € per un croissant i un talladet. Trobaré a faltar a la nova colla pijeres que hi he conegut: na Núria, el Juanra i el James. Els aprecio moltíssim. Tot i que de vegades m’exasperen una mica. Com l’altre dia...
-

- Sabeu que he decidit? Aquest diumenge vaig amb vosaltres a jugar a golf.
- Vols dir Henry? Si no hi has jugat mai.
- És igual! Sempre hi ha una primera vegada per a tot. Jo quan m’hi fico m’hi fico.
- T’avorriràs un colló home. Deixa-ho córrer...
- No en parlem més. A quina hora quedem?
- ... eeeh... és que no sabem si aquest diumenge hi anirem.
- És veritat. Aquest cap de setmana no toca. Anem a la Fira del Torró d’Agramunt.

- Okey. Capto la indirecta.
- Que no! No et pensis que no volem que vinguis a jugar a golf. És que ja havíem quedat de fa dies per a anar a la Fira del Torró i en tenim moltes ganes.
- Mira, caracandau, si no em voleu al club de golf m’ho dieu i ja està! Però no insulteu a la meva intel·ligència perquè la puta fira ja es va fer fa tres setmanes.
- Henry, ens has pillat. Però ara no t’ho prenguis com quelcom personal. No volem que vinguis a jugar al golf amb nosaltres, però no és res personal.
- Okey Mackey. De fet ara que recordo aquest diumenge ja havia fet plans. Vaig a la Feria de la Morcilla de Badajoz.
- De debò? Fliparàs! A Astúries hi ha una marxa que t’hi cagues. És una passada!
- Sí! Ja ens portaràs una botelleta de sidrina!

-

Començaré a ajustar la meva economia que aviat arribarà l’acollonant pujada d’impostos. Però també sento unes ganes boges de prendre un cubateta i sé que vaig dir que no hi tornaria però ho faré: m’empasso l’orgull i me’n vaig cap al Bar do Pepiño a cascar-me un Four Roses. Què hi farem si el molt bandido fa preus populars?!

To be continued

D'esquerra a dreta: JuanRa, James i Na Núria jugant a golf sense mi (buaaah, buaaah!)

Ruffles Apernilades
-

Llegeixo per Internet que una conselleria de la Generalitat va pagar 47.000 € per un informe que estudiava fins on pot arribar algú amb els peus plans caminant endarrere. Tríncame el zipote que diria Paquirrín.
-
Aquesta forma de robar a base d’informes poca solta fets amb lletra gran per a que ocupin més planes és immoral. I quina casualitat que el director general de torn els encomana a la consultoria participada majoritàriament per la seva cunyada.
-
A mi el que m’encanta és la corrupció política típica i tòpica. La de tota la vida. Com el que li va succeir al Petarranes que viu a la veïna Lleterades on hi té una botiga d’informàtica. Li va entrar de bon matí l’alcalde de la vila, com sempre mudat com si anés a una boda. El senyor batlle és un individu segur de si mateix, que es coneix a mig pesecè i que sap què vol. En definitiva: un màfies. El tema és que amb veu rogallosa i a deu centímetres de la cara del Petarranes li va dir tot assenyalant un PC que dolent no és que fos dolent, però tampoc és que fos bo (una cosa molt justeta):
- - Al casal social de no sé què em toquen la pera amb que volen un ordinador per a estar al dia de les noves tecnologies i bla, bla, bla... L’Ajuntament et compra aquest humil equip que sembla que vagi a pedals i m’infles la factura.
- Sí! Sí! – va dir tot content el Petarranes.
- Però sobretot no ho expliquis a ningú.
- No! No!
- Si garles algú vindrà, et tallarà la cigala i la llençarà al riu.
- No diré res!
- Ets molt bon nano Petarranes. Tranquil que t’hi faràs l’arròs. Però no li diguis a ningú.
- Que ja t’he dit que no diré res, conxis! És que coneixes algun tio a qui agradaria veure com la seva titola acaba surant al Segre i després la devoren les piranyes?!
-
I així va anar la cosa. La factura va pujar 9.000 euròlios. 3.000 per a l’alcalde i uns altres 3.000 per al seu partit. Amb la resta el Petarranes s’hi va fer l’arròs. I no li va explicar a ningú. I al casal aquell tota la penya superfeliç perquè per fi podien jugar al Tetris on line i consultar el MeteoSam.
-

Dieta sana i equilibrada

I aquesta és la corrupció que mola un ou. I qui diu un PC diu asfaltar un carrer o posar una taula de ping pong a la Plaça Charles Manson. Que ens robin però que tinguin un detallet. I no la carraca dels informes que no van enlloc.
-
I ara cercaré pel google la notícia del científic que afirma que a Mart hi han humanoides. Què guay! Però primer m’obriré una bossa de Ruffles apernilades.

Post Scriptum del Post: el Petarranes no ha explicat mai aquell sòrdid affaire a ningú. Ni al capellà. Què dic ni al capellà? A ell encara menys! No anirà a confessar-li ni boig, que el germà del mossèn té una botiga de PCs dos carrers més amunt de la seva.

Te La Mamo Per 10 Euros

Què hi fot un tio tieso enmig del Kremlin?
-

Dissabte a la nit. Les dues de la matinada. Estic als pixadors d’una disco-bar plena com un ou i oh quina casualitat... duc un retolador indeleble. Començo a escriure la meva gran obra a la paret.

-
TE LA MAMO

Quina vulgaritat. Però és que l’obra està incomplerta. Vaig a perfeccionar-la.

TE LA MAMO PER 10 EUROS

Molt millor. Però continua essent una cosa inacabada.

TE LA MAMO PER 10 EUROS: CORB DE CAL FIGA... i el seu número de telèfon.
-

Per què tanta mala llet envers En Corb? Està justificadíssima. Aquesta tarda hem tingut una conversa molt desagradable al Bar do Pepiño.
-
- Henry, - deia Corb – aquesta nit he somiat amb tu.
- Espero que no fos una cosa humida.
- No... He somiat que tu i jo arribàvem a vellets.
- Què interessant – li he respost mentre intentava treure amb una palleta el bocí de llimona de la Coca-Cola per a xuclar-lo.
- Que sí, Henry. Que estàvem tots dos i ens havíem fet molt grans. Aquest era el somni.
- Quin gran somni. Has pensat a presentar-te a la SuperCopa d’Europa de Somnis Interessants? Arrasaries.
- Espera! Espera! Estàvem tu i jo allí ben iaios, no sé on, i llavors tu et mories abans que jo.
-
I tot el Bar do Pepiño s’ha fotut a riure...
-
I jo m’he emprenyat un munt. I li he dit al Corb que això no quedava així. I li he dit a Pepiño que en endavant no tornaria a la seva taverna de merda. I me n’he anat cridant que des de llavors me’n aniria a fer les cervesetes a la terrassa de la històrica, elitista i cèntrica Cafeteria Versailles. Pepiño m’ha respost però jo ja me’n anava.
-
- Onde vas tarambana? que no Versailles do demo teñen reservado o dereito de admisión. Get back! Fodido do cu!
-

... unes setmanes després...

Des que freqüento la Cafeteria Versailles i no fico els peus al Bar do Pepiño el meu coeficient intel·lectual ha augmentat un 10%.
-
En Corb de Cal Figa no es pot queixar doncs arran de les trucades de tios calentots es va haver de canviar de número de telèfon i de passada ja va canviar-se de mòbil. Els d'Orange li van vendre un mòbil per només 33 euros (IVA apart) que entre altres accesoris tenia una funció amb la que podia tocar la bateria segons anés movent el telèfon amunt i avall i a dreta i a esquerra. M’han dit que Corb s’hi tira hores entretingut.
-

Gràcies a Kompany Pipishkin per la seva postal des de Rússia

Però la meva felicitat no ha estat total durant aquest temps. Tot i que he estat molt ben rebut a la Cafeteria Versailles i la seva clientela temia la venjança del Corb perquè és intrínsicament una mala persona i un animal venjatiu. I aquest mateix matí he rebut trucades de senyors estranys reclamant el meu amor. He pensat que el Corb ha copiat la meva idea i m’ha fotut el meu número de telèfon en algun antro dient que faig coses dolentes.
-
He passat de tot. He deixat el mòbil a casa i me n’he anat a esmorzar a la Cafeteria Versailles. M’he demanat xurros amb xocolata.
-
- Please, els xurros dels més grossos que tingueu.
-
Els habituals del local no em miraven gaire bé. Tres taules més enllà hi havien quatre adolescents d’edat del pavo violenta i faltona que garlaven de mi fins que m’hi he encarat.
-
- Mite’l el molt putarrango! Devora i suca els xurros insaciablement.
- Quina angúnia...
- No es cansa mai el molt mamon.
- L’altre dia el vaig veure al Pryca omplint el carret d’enormes i gruixuts bratwurts.
- És pur vici!
- Guaita amb quina dèria mossega el melindro. Segurament va trempat!
- Eh! Un respecte bollycao! Que podria ser ton pare!
- Que te follin!
- Sí. Que te follin, Gola Profunda!
- Aquesta és l’educació que us ensenyen a l’ESO dels pebrots? No teniu conducta!
- De què vas? De Pink Floyd o de Mark Knopler? Tu? Donant lliçons d’educació? L’afrancesat que anuncia porcades a La Vanguàrdia?
-
Quelcom no rutllava. M’he aixecat i he anat corrents a buscar el diari de la barra. “Què està dient la tia aquesta d’afrancesat? Què se m’hi ha perdut a mi a França?”.
-
Horroritzat he llegit a la secció pornoamorosa un anunci amb el meu número de telèfon.

Nou a la ciutat: Henry. Et faig un francès mentre et canto La Marsellesa. Només 10 euros!!!

Ava Gardner S'ho Va Fer a Tuttiplenxi amb el Senyor Palosanto-

Que té més perill que un anglesot begut a Lloret de Mar? Sens dubte el senyor Palosanto, en Corb de Cal Figa i el Pepiño bevurrejant també.

-
Una tarda de juliol estava amb l'Sport, el Mundo Deportivo i el Marca oberts en una taula al fons del Bar Do Pepiño intentant desxifrar quins serien els fitxatges de la propera lliga de futbol. Era impossible concentrar-se amb les converses que tenien a la barra els tres bandidos. - Jo quan estava a Madrid fent la mili m’ho vaig muntar amb l’Ava Gardner. I a tuttiplenxi!!! – explicava el senyor Palosanto.
- Esta historia xa explicáchela mil veces, fodido do cu! E non che crela nin túa!
- Sí, que si vau coincidir en una corrida de toros... que si després vau anar a un tablao flamenco a foter-li al drinking... que si vau acabar en un hotel fent flops flops a tutiplén. Et repeteixes com l’all. Et repeteixes com l’all. Et repeteixes com l’all...
- Mireu això! Llestos! Què jo no parlo per parlar!

Increïble. Palosanto va treure de la cartera una foto en blanc i negre de l’any de la castanya i allí s’hi veien l’Ava Gardner, L’Animal Més Bell del Món, abraçada a ell, l’Animal amb Més Pèl del Món. Estaven en el que semblava una mena de tablao seguts enfront d’una tauleta plena de copes buides. En Corb gairebé no podia garlar.
-
- ... Prodigiós... Sembleu La Bella i El Bèstia...
- Isto é o máis forte que vin en miña vida. No tes fotografías de cando fostes no hotel facendo flops flops?
-
Quan el drink team se’n va fartar de parlar d’aquella nit boja, de la qual el miserable Palo va explicar els detalls del flòps flòps amb tots els ets i uts, es van dirigir a mi.
-
- I tu Henry? No tens cap rotllo de la mili que contar-nos?
- Ah no, que el molt marquès no la va fer. Es va fer objector de conveniència.
- Sip. I vaig tenir una prestació social molt sexual: em vaig tirar un any tocant-me els ous a dues mans en una associació de veïns. - No és el que volem escoltar i ho saps. Explica’ns folleteos. O poder no n’has tingut mai cap?
- No serà que ets impotent, Henry?
- Home! Potser no ens passem! – vaig respondre.
- És veritat, perquè tu no tens cap fill.
- I per què no tens cap fill Henry?
- A tu t’explicaré la meva vida, Corb!
- Non che preocupes pola túa impotencia. Túa que tes ADSL podes comprar a Visagra on line.
- Que no sóc impotent, pesats! Sou més dolents que una pandèmia.
- I per què no vas fer la mili? No seràs pas un raccomandato?
- I per què no us en aneu tots tres a tocar la pera a algú altre?
-
En les seves gresques acostumen a bromejar amb els seus amics en veu ben alta com si s’haguessin empassat un micròfon. Tot molt divertit fins que algú fa una gràcia picant de la senyora muller d’algun d’ells que se sol contestar amb un “Què vols dir amb això?!”. Llavors comencen les empentes a l’estreta zona de la barra del bar i tots plegats comencen a trontollar una mica més. Una cosa molt embalum.
-

Però aquella tarda no tenien als seus companys de barra ni hi havia ningú més en tot el bar i van decidir que m'havien de burxar a mi. Especialistes en fer una pregunta per a treure’t quatre respostes. Estava a no res d’aixecar-me i fotre el camp cridant “Aneu a parir panteres, comemèrdes!” però va entrar l’Apatxe.
-
I vaig deixar d’estar al seu punt de mira. Ja tenien un altre sparring. El pobre home no havia demanat el seu habitual poliol de menta que ja va rebre tres ràfegues pitjors que les de metralladora.
-
- Hola artista! Ja has berenat el teu entrepà de tonyina? Sisquere t’hi fiquessis olives no seria tan estopenc.
- Como vai o teu apaixonante traballo nas oficinas do Goberno Civil?

- Què m’han dit, Apatxe? Que la teva filla festeja amb un xicotet que fa cara de silur?